La creació del Grup de Teatre de la Falla Barri Sant Francesc es remunta a l’any 1982, en el mateix moment en què es conformà la comissió. Fou per eixes dades quan a un grup de fallers i falleres li entrà el cuquet de fer teatre. I així, sota la direcció de Josep Colom, iniciaren una llarga trajectòria que ens durà fins avui en dia.

Obres com El cuquet del carinyo, Deixa’m la dona, Pepet, La constitució en ma casa, No és per ahí, La pasta de la fornera, La neteta del meu cor, Geperut i coixo, En la huitava del Corpus, Al que es burla..., És el càstig un premi? o Quelo Chufeta han estat en repetides ocasions representades pel Grup de Teatre, tant a Oliva com a les poblacions del voltant des d’inicis de la dècada dels vuitanta.

A més de participar ininterrompudament al Concurs de Teatre Salvador Soler i Soler o al Ligorio Ferrer de Gandia, han estat infinites les representacions amb caràcter voluntari, benèfic o d’aportació econòmica a la comissió fallera, destacant les tant populars actuacions a la parròquia de Sant Francesc.

L’any 2001, l’amic Colom deixà de ficar-se sota la direcció del grup, degut a la seua avançada edat. Algunes de les obres representades durant els últims anys de la seua tasca, han estat peces com Un esclat a l’infern, text de Joan Banyuls que va sorprendre i va fer les delícies del públic.

Un home tremendament humà, noble, humil, senzill, solidari, amic dels seus amics i, per damunt de tot, bona persona. Un entés en el teatre, que sabia fer de tot. Ell dirigia, actuava... ell era el dels llums, el del so... i inclòs, si calia, el del teló.

Amb ell al cap del Grup, han estat molts els guardons que ha rebut la Falla, tant a l’obra, com als seus actors i actrius i, per descomptat, a la millor direcció.

Josep Colom ha estat l‘ànima del nostre Grup de Teatre, i tots els que hem tingut la sort de fer teatre al seu costat, sabem dels seus desviure’s, dels seus sacrificis, dels seus enutjos quan algú no se sabia el paper, de la seua paciència quan intentava que els actors i actrius es ficaren dins del seu paper i que visqueren el teatre com ell.

Qualsevol paraula escrita es queda en paper mullat quan ú el coneix i sap de la seua estima pel teatre de tota la vida i de fer el bé a totes aquelles persones que es mouen al seu costat.

Han estat molts anys fent teatre, moltes obres representades sota la seua direcció i molts fallers i falleres que s’han fet una mica més actors i actrius al seu costat.

Per totes eixes coses, perquè sense ell ens faltaria alguna cosa, perquè sense ell no haguèrem arribat on ho hem fet, i el teatre i el nostre Grup ja no seríem iguals, els fallers i falleres de nostra comissió decidírem l’any 2002 rendir-li homenatge a Josep Colom. Fou la vesprada del dia 16 de març de 2002, quan Colom ens va rebre amb un gran entusiasme i emoció. Foren uns moments inoblidables, per a ell, per a la seua família i per a tots nosaltres.

No pot agrair-se amb paraules el fet d'haver tingut el plaer de gaudir de la seua companyia, delectant-nos amb el seu bon humor i el seu gran art.

Colom ja ens ha deixat, però la seua llavor continua present. Allà on siga, sabem que serà el primer en ocupar la seua butaca a cadascuna de les nostres representacions. Ell, Josep Colom, continuarà sent un dels motius pels que any rere any seguirem fent teatre. Fins sempre.

 

 

 

 

A l’estiu del 2001, arribà al nostre grup un jove gandià amb moltíssimes ganes de fer teatre, tot un expert als escenaris, que s’oferí a dirigir als nostres actors i actrius. Vicent Morant, un autèntic amic, ple de simpatia, d’humiltat, ens contagià el seu esperit de lluita i aconseguí que allò d’un principi pareixia impossible de dur endavant, es convertira en un somni fet realitat.

Encara recordem els primers assajos que tinguérem amb ell. Aquells Tres Tristos Traumes, que molts encara no hem esborrat del nostre record... i Marçal acaçant la gallina, i Fèlix vinga l’avemaria, i Víctor pim, pam, pim, pam!!...

Quantes estones tan agradables vam passar al seu costat! Res comparable a la seua mestria, al seu gran art. Ell ens contagiava eixa mescla de nervi, d’il.lusió i de rebombori que tant el caracteritzava... Vicent ens va transmetre el seu entusiasme, i intentava del mode que fóra que ens ficàrem en la pell dels nostres personatges.

Tres tristos traumes, Fins que arribe l’alba, Pop i creïlles fregides... Tres fructífers anys al seu costat, on Vicent va aconseguir l’apreci de tothom i la nostra amistat.

Res no podia fer presagiar aquell estiu de 2001 en què coneguérem Vicent, que avui no estaria al nostre costat. Ens deixà un 7 de desembre de 2004, i des d’aquell dia res no ha tornat a ser igual. Nosaltres farem teatre, continuarem delectant al nostre públic, continuarem recollint èxits i aplaudiments... i sabem que estiga on estiga, es sentirà orgullós de nosaltres, com nosaltres sempre ho hem estat d’ell.

Arribà Entén-metuami!, una de les peces teatrals més arriscades que el nostre Grup ha representat, alhora que aquell mateix 2004 prengué forma un nou grup de teatre a la nostra comissió, Joves i Vells. Així, per primera vegada, la nostra falla participaria per partida doble, amb dos grups, al Salvador Soler i Soler.

Les últimes representacions han estat Com un gos fidel i Ací no paga ni Déu!!, al Concurs de Teatre. I aquest any, amb L'Humor Nostre de Cada Dia i amb l'estrena de l'obra Ella, Elles i Jo, esperem engrandir més encara el nostre pavelló, continuar delectant al nostre públic i, sobretot, fent el que més ens agrada: TEATRE.

I que siga per molts anys!!