de Rafael Melià

15 de novembre de 2002

Ligorio Ferrer, Gandia 24 de novembre de 2002

abel, Vicent Just i Salort

el jove, Enrique Escrivà i Cots

ella, Mª José Malonda i Alemany

seminarista, José Manuel Fornelio i Pérez

tonica la roja, Lara Màs i Sanchis

tonica la roja (suplent), Dèbora Borràs

director, Joan Costa i Sendra

xiquet, Jorge Pérez i Escrivà

jaume palmer, Joan Costa i Ramos

mare, Mª José Escrivà i Vicens

música, efectes i llums,

Pepe Llorca

mobiliari,

Mobles i Mimbres Solves

ajudants decorat i transport,

Luís Terrados, Fernando Alcaraz

apunts,

Amàlia Malonda

 direcció,

Vicent Morant i Hernández

Abel, home solter d'uns cinquanta anys, viu solitari i amargat a un món on no hi ha cabuda per a ell. Doblegat per la desesperació d’una vida sense ambicions ni reptes aconseguits, està dispost a llevar-se la vida per tal d’acabar amb la seua angoixa vital, alliberant el seu esperit per què vaja a retrobar-se amb l’èsser de qui mai no haguera degut separar-se, la seua mare. Tot fins l'instant en què, amb la pistola a la mà, el sorprén un jove, que li farà reviure el seu passat...

La desesperació, el desassossec, la indecisió, l’autodespreci... tots aquestos sentiments negatius i molts més és capaç d’albergar Abel a la seua ment...

Una ment atormentada, on tot és possible.