d'Antoni Ruiz i Negre

18 de novembre de 2005

roger, Enrique Escrivà i Vicens

àngela, Marta Alcaraz i Pérez

ricart, Enrique Escrivà i Cots

mireia, Patrícia Climent i Miralles

bernat, Vicent Just i Salort

neus, Mª José Escrivà i Vicens

damià, Miquel Sanchis i Poquet

alfons, Andrés Sánchez i Gámez

secretària, Mavi Pérez i Jordà

empleat, Fernando Alcaraz i Escrivà

cambrer, Àlex Mestre i Tomàs

música i efectes,

José Manuel Fornelio

disseny escenografia i atrezzo,

Rosanna Torres, Mª José Escortell, Elia Sanchis

mobiliari,

 Mobles i Mimbres Solves

ajudants decorat i transport,

Luís Terrados, Fernando Alcaraz

llums,

Pepe Llorca

maquillatge,

Lara Más

 gravació i edició,

Jesús Blanco

 direcció,

el Grup

La cobdícia i el materialisme. Orgull de conquesta, satisfacció de possesió. L’ambició, l’aspiració, el desig... la necessitat de ser més que tots, al preu que siga. Uns han nascut per a perdre continuadament... i altres per a ser vertaders triomfadors. La debilitat i la indecissió, d’aquell qui no està acostumat a fer front a la vida, d’aquell que torna per fer front al passat, confronta obertament amb la del seu gos fidel, intel·ligent, segur dels seus actes, de vegades cínic, diabòlic, totpoderós... en lluita constant per esborrar eixe passat, encara que, per a aconseguir-ho, haja de desfer-se dels seus enemics, del mode que siga.

Però no, ell no és cap monstre. No busca la seua felicitat. Són altres debilitats les seues. L’amor més generós, sense límits, donant a mans plenes allò que l’enamorat creu millor per al seu amor, sense pensar si pot perjudicar-lo, o no. L’amor més insospitat, els sentiments més amagats, sorgiran prompte a la llum. Deixen-se envoltar per aquesta història, on rauen, per damunt de tot, amor, corrupció i desenganys.

Però, sobretot, amor... molt d’AMOR.

Segon Premi a l'Obra

Guardó al Millor Actor Principal, Enrique Escrivà i Vicens

Guardó al Millor Actor de Repartiment, Vicent Just i Salort

Guardó al Millor ús del valencià